 |
L’ 11 de setembre
1999, vàrem obrir per primer cop les portes. Ho ferem amb
il·lusió, esperança pero també amb neguit.
Il·lusió per la nova
etapa que iniciàvem; esperança per poder compaginar la pagesia i la nova tasca del turisme amb la vida familiar,aquest era el nostre
objectiu; i neguit per que... “ com seria obrir casa nostra a gent
forastera?”
Doncs, el resultat de
tot plegat ha estat més fàcil i més satisfactori del que ens
esperàvem.
En aquests anys hem
tingut, com tothom, alegries i tristeses, però en totes elles hem
estat acompanyats per persones encantadores, moltes de les quals son els nostres amics.
A tots ells, als qui
han vingut un dia, una setmana, als que tornen cada any o només de
tant en tant, a TOTS ells els hi volem donar les gràcies.
Sense vosaltres no
hagués estat possible que la nostra il·lusió primera fos un
èxit.
Gràcies de tot cor i
fins sempre.
-Pep i Montse-
Cal Sandic
Cal Sandic